S’ha acabat la festa del Dakar-2012 i ens en quedarem molts bon records i també algún d’agredolç. És cert que Marc Coma ha lluitat fins al final per aconseguir el seu quart Dakar, i que al final s’ha hagut de conformar amb un segon lloc, però ningú li treurà les cinc etapes guanyades i el gran ral•li que ha fet. És cert també que Nani Roma finalment no ha pogut plantar-li batalla a Stephane Peterhansel pel títol de cotxes, però la veritat és que en Nani ha signat la seva millor actuació en cotxes, s’ha endut tres etapes i s’ha consolidat en el segon lloc. Però el Dakar que han fet tots dos ha estat de gran nivel. Però anem a pams.

En motos, ja des de les primeres etapes es perfilava una lluita Despres-Coma pel títol. Dos pilots amb gran experiencia i un nivel altíssim de técnica. Mateixa moto, mateixos recursos. Les dfiferències han sigut en realitat molt poques. Una errada de navegació la primera semana va fer anar a remolc al Marc Coma, però se’n va refer de pressa. Despres va fallar en la famosa etapa del fang, però allà la organització li va donar un cop de mà massa poc dissimulat. Al final van arribar igualats però a en Marc la mecànica li va jugar una mala pasada en el moment més inoportú. Personalment em sap greu, però la competició té aquestes coses. Sempre li ha de quedar el consol a en Marc que ha plantat cara fins al final.

Joan Barreda s’ha convertit per mèrits propis en el “rookie” del Dakar. Si no fos per dues caigudes en la primera semana, el castellonenc hauria estat més amunt en la general. Al final, però, s’ha deixat veure molt i molt bé.

L’equip Bordone Ferrari, amb la direcció tècnica de Jordi Arcarons, s’ha mostrat com un projecte molt ambiciós que pot fer molta feina en el món dels raids. Tot i ser creat poques setmanes abans del Dakar, això no li ha impedit col•locar tres pilots en el Top-10, entre ells els catalans Jordi Viladoms (4t) i Gerard Farrés (7è), que han signat la seva millor actuació al Dakar.

I també per destacar ha estat l’actuació de la Laia Sanz, per segon cop campiona en categoría femenina i 40ena en la classificació final. Un èxit rotund i un bon binomi el que han fet amb la marca catalana Gas Gas, que s’estrenava en la competició. En vista del bon funcionament és posible que Gas Gas s’animi a repetir i, perquè no, presentar algun altre pilot al costat de la Laia. A mí personalment m’agradaria veure-hi l’Iván Cervantes, el campió del món d’enduro, que és un pìlot de la casa. Però el temps dirà.

En motos les dues notes menys positives pel que fa als nostres pilots, ha estat el ràpid abandonament de la Rosa Romero, gairebé sense poder assaborir el Dakar, i sobretot l’accident d’en Marc Guasch, el motxiller de la Laia. Esperem que ràpidament estigui plenament recuperat i a punt per tornar a competir.



En cotxes, en certa manera, s’ha acomplert el guió previst: amb els Minis al capdavant, amb Nani Roma plantejant batalla per ser a dalt de tot i amb Peterhansel allargant un any més la seva llegenda i sumant ja deu Dakars. Està aviat dit. En Nani pot estar molt satisfet del Dakar que ha fet, amb 3 etapes i un segon lloc general, tot i l’ensurt de la penúltima etapa. L’altre nom positiu pel que fa als nostres pilots és el d’en Xavi Foj, que ha obtingut el triomf en la categoría de T2.

Però la gran sorpresa del Dakar ha estat que l’hegemonia dels Kamaz en camions ha saltat pels aires. Iveco, que presentaba cinc camions a la línia de sortida, ha acabat amb tots cinc en cursa, un primer i un segon lloc finals i el seu cap de files, Gerard de Rooy, ha guanyat gairebé totes les especials. Entre els Ivecos hi havia el d’assistència rápida conduit per en Pep Vila, que fins i tot va arribar a posar-se quart, tot i que uns problemes mecànics no li han permès mantener aquesta privilegiada posición per acabar en l’onzè lloc. També el camió de Juvanteny, Criado i Román anava fent bon paper, liderant la categoría 6x6 i anant segons en categoría de producció, però van haver d’abandonar per problemes en el radiador.